Posts Tagged ‘Comitè d’Empresa’

Comunicat de Premsa

COMUNICAT DE PREMSA DELS SINDICATS SIGNANTS DEL CONVENI COL·LECTIU DE L’HUSJR:

Informem que, desprès d’una llarga i dura negociació, hem signat el Conveni Col·lectiu que protegirà els drets dels treballadors, com a mínim fins el 2019. Unes negociacions basades sempre amb l’objectiu de preservar unes condicions pròpies davant la incertesa del sector. Agraïm a la plantilla el suport rebut al comitè sempre que se li ha demanat, ja sigui en les concentracions, tancades o manifestacions portades a terme.

Tot això, ha produït un important desgast en els membres del comitè, però estem convençuts de que ha valgut la pena l’esforç realitzat per preservar els drets de tots els companys.

Sabem que és un conveni de mínims, on no hem pogut recuperar allò perdut en els últims anys, però confiem que aviat serà recompensat amb el sacrifici realitzat pels treballadors públics.

No obstant, degut als últims esdeveniments succeïts dintre del comitè ens veiem en l’obligació d’explicar que:

Un dels principis jurídics fonamentals en el que es basa l’actual sistema polític de relacions laborals en Espanya, és el contingut en l’article 28.1, de la Constitució Espanyola de 1978, en el que es reconeix el dret a la llibertat sindical (L.O.L.S.) com un dret fonamental: “tothom a sindicar-se lliurement”.

Per tant, reconegut el dret a la lliure sindicació com a dret fonamental dels espanyols, forçosa resulta la seva connexió amb el reconeixement exprés que efectua l’article 7è de la Constitució als sindicats de treballadors i associacions empresarials com a organitzacions que contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis, i l’imperatiu constitucional que la seva creació i l’exercici de la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la Llei, amb la precisió que la seva estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics. [continua llegint..]

Tancada a l’Hospital

Els passat 7 i 8 de juny vaig tenir el plaer de participar en la tancada organitzada pel Comitè d’Empresa d’aquest hospital com una mesura de protesta més contra els projectes devastadors que el Consistori trama contra tots nosaltres.

Com sol ser habitual, les crítiques van arribar abans que les felicitacions: que si no està ben organitzat, que si s’ha avisat en poc temps i la gent no ho sabia, que si hi ha hagut poca participació,… Sí, moltes d’aquestes crítiques potser tenien fonament, d’acord…! Però, i què?

El moment actual és massa delicat com per filar tan prim. Ara el que cal és fer soroll, com més millor, per posar dels nervis als polítics. Ara, més que mai, és preferible una acció improvisada que una paràlisi ben reflexionada.

I el nivell de les xerrades i activitats que van acompanyar a l’acció va ser més que digne. Amb la col·laboració de l’Arcadi Oliveres, per exemple, i tants altres companys. Com l’Edu, que ens va fer connectar amb la màgia de la nit. O el Ramón Sabaté, jubilat de la Repsol i reporter gràfic voluntari de tots els espais de lluita popular de per aquí.

I pel que fa a la participació, tot i que ja sabem que mai n’hi ha prou, sí que va ser la suficient per una acció d’aquestes característiques. L’èxit d’una tancada no es mesura pel nombre de gent que hi participa. Això seria si fos una manifestació o una concentració. Però a una tancada hi va passant gent tot el dia i és impossible de comptabilitzar. I no cal. L’èxit d’una tancada es mesura per la capacitat de mantenir ocupat l’espai escollit tot el temps compromès (en aquest cas, 24 hores) i sobretot pel ressò mediàtic.

El ressò mediàtic ha sigut tan ampli com el de la recent i nombrosa manifestació, sense necessitat de mobilitzar tanta gent. És a dir, que fins i tot ha sortit més rendible!

I també hi ha altres guanys, poc visibles, dels que potser només ens en beneficiem els participants directes. Són guanys més subtils, que s’expressen en un determinat estat d’ànim. És el fet de sentir-nos junts, sentir-nos part, saber-nos iguals, empoderar-nos i transgredir amb alegria i, en definitiva, treure el millor que tenim com a persones, com sol passar en circumstàncies excepcionals.

Aquest fenomen transformador, que també comporta un creixement personal, es sol fer present en aquells espais de lluita popular que impliquen haver de conviure moltes hores en espais inusuals. Ja l’he experimentat en altres ocasions. I mai deixa de sorprendre’m. I mai se com fer-ho entendre als que no ho han viscut.

Em recorda allò que cantava el Raimon a una tancada d’estudiants a Madrid contra el franquisme:  

 “Per unes quantes hores/ ens vàrem sentir lliures/ i qui ha sentit la llibertat/ te més forces per viure”.  “18 de maig a Madrid” Raimon, 1968.

Animeu-vos, doncs, a participar quan en fem una altra! No només aportareu el vostre esforç a la lluita comuna sinó que en traureu beneficis personals. Potser deixareu de sentir-vos com petites erugues espantades que els amos poden aixafar en qualsevol moment per transformar-vos en precioses papallones que volen lliures i decidides.

Què més es pot demanar?

Artur Sardà – Secció Sindical CGT del Comitè d’Empresa –

Comitè d’Empresa HUSJR.