Carta dimissió del delegat CGT Artur Sardà

Benvolgudes companyes:

El motiu d’aquesta carta que us adreço a tots i a totes és comunicar-vos la meva decisió de dimitir com a delegat sindical electe.

I el motiu d’aquesta dimissió és en certa manera el cansament, després de 6 anys de batalletes diverses, així com la idea, que comparteixo amb els companys del meu sindicat, que és bona la rotació, és bo que com més gent millor passi per l’experiència de ser delegat, ni que sigui per períodes curts, ja que així molta més gent pot comprendre millor de que va realment la cosa.

Però aquests no són els motius principals. La principal raó és que, malgrat la llei em dona dret a disposar de les hores sindicals que em pertoquen, no obliga a l’empresa a substituir-me ni a contractar un reforç perquè s’ocupi dels pacients que jo no puc atendre. En aquestes circumstàncies resulta que els qui m’han donat realment les hores de les que he disposat han estat els meus pacients. No l’empresa. Ni el sindicat.

Per això crec que ja n’hi ha prou. El meu ofici és el de psicoterapeuta, no el de sindicalista. Estic satisfet i orgullós d’haver assumit aquest repte al llarg d’aquests anys, però no m’hi puc tirar tota la vida. Penso que poc o molt he deixat una mica d’empremta i penso també que com a Secció Sindical, a la CGT hem crescut i ara ja comptem amb relleus competents.

Malgrat tot, no tinc intenció de retirar-me del tot. Les meves circumstàncies vitals han canviat amb el pas dels anys, i ara estic en disposició d’aportar un parell d’hores setmanals del meu temps lliure per fer tasques de suport als companys de Secció i al comitè. Continuo estant disponible per ajudar a redactar un comunicat o per inventar-me un eslogan que acompanyi a tal o qual mobilització. El que canviarà principalment és que ja no podré assistir a les reunions del comitè o d’aquest amb l’empresa. És l’únic que guanyo, perdó, l’únic que perdo.

D’altra banda, cadascú coneix les seves circumstàncies i no serè jo qui reclami res a ningú, però penso que això d’emprar una petita part del temps lliure per ajudar en la batalla comuna, hi ha més gent que ho podria fer. Si ho poguéssim fer més gent tindríem més força com a plantilla. No oblidem que els delegats només som representants però no som el conjunt de treballadors. I la força que aquest o qualsevol comitè pot desplegar sempre està en funció de quanta gent te darrere implicant-se en les dinàmiques i les accions.

Animeu-vos, doncs, i els meus millors desitjos per tothom!

Artur Sardà

Secció Sindical de la CGT a l’HUSJ de Reus

Etiquetes: